Moros i Cristians |
Les
festes de Moros i Cristians de Benilloba són una festa popular en la que es
recrea la lluita entre dos bàndols, el musulmà i el cristià. Nombrosos pobles
valencians celebren festes de Moros i Cristians però, des de fa molts anys, les
de Benilloba han aconseguit un reconeixement especial per la seua singularitat i
espectacularitat.
Tenen el seu origen en la memòria de les lluites que va enfrontar les tropes mores amb les tropes cristianes arran de la reconquesta del territori per part del Rei Jaume I. Segons va deixar escrit el Dr. Ginés Mira, en 1747, per a celebrar els cent anys de la proclamació de Sant Joaquín com a Patró de Benilloba, es van celebrar festes de Moros i Cristians, fragments del qual copiem a continuació. Des de llavors, cada any se celebren les festes de Moros i Cristians en honor de Sant Joaquim (familiarment conegut com Sant Xotxim).
Any 1747.- Fiestas/centenarias,/que/en solemne novenario/desdeel día 3. hasta el 11. de Setiembre/del presente año 1747./celebró la Ilustre, yNoble Villa de benilloba/al gloriosissimo Patriarca/San Joaquín,/por averle dado por su Patrón/la suerte del Cielo contra la Peste, quelasti-/mosamente afligió a este Reyno de Valencia en el año 1647./Referidas/por el Doctor Ginés Mira,/Abogado, Hijo de la misma Villa./Con licencia: En Valencia, por Joseph Tomás,/Impress. del Sr. Ob. Inq. Gen.
Año 1747. En 8u marq. 31 p. 4 f. (Bibl. d'En F. Carreres. Val.).Eixemplar que's creu sia unic. Pág.21: "...En la misma tarde de esse dia Domingo,de los mismos Vezinos que formavan las Compañías de Moros, y Christianos, (aunque mas hechos al cultivo del arado, que al de la Poesia)se armó tambien Compañía para publicar una Loa en aplausos a la Protección de San Joaquín contra la Peste, a favor de la Patria..
Llegó ya el dia último del Novenario, y como corria la Fiesta por cuenta de la Villa, y sus Vezinos se esmeraron en dar mayores luzimientos, al coste de máspolvora. Se deve suponer: que frente la Población de Benilloba, y casi al pié de ella, ay un monte bastantemente elevadodicho comunmente: Tozal de Espinos.Al amanecer, pues, de esse dia, se vio coronado el dicho de unos 40. Moros,primorosamente vestidos a lo Turco,con sus turbantes, medias lunas, xaquetillas coloradas, Alfanges,y en todo lo demás correspondiente, con su Vanderay demás divisas Africanas, disparando continuamente sus Arcabuzes:venia por capitán, Vicente Ripoll: por Alferez concurrí Yo gustoso, a enarbolar la Vandera en obsequio del Santo: por Comandante, FranciscoCompany: por Embaxador, Luis Blanes: por Sargento, Onofre Monerris.Como a las seis de la mañana, fueron baxados los Moros, con su orden, y con el mismo se formaron esquadronados sobre los ribazos, que están frente al Lugar, sin mediar mas que el Rio, y pocas huertas.
Al mismo tiempo, se dexo ver a las paredes de la población, la Compañia de los Christianos formada de unos 50. Soldados, por Capitán, Balthasar Mira: por Alferez, Francisco Mira: por Comandante, Isidro Reix; y por sargento, Andrés Guillém. Formados así unos, y otros, se dió tal otrmento a la pólvora, se encendió tal combate, llenando los ayres de tan pavorosos truenos, que mas parecia bélico Sitio de una Plaza, que solo retrato de Marte. Después de largo choque, avanzando los Moros, obligaron a los Christianos a retirarse a un castillo, que se avia formado en una plaza, a la entrada del Lugar: a su frente llegó el Embaxador de los Moros, montando sobre un sobervio, brioso Cavallo: dió la Embaxada departe de su Rey, para que el Comandante del Castillo se entregasse, y respondiendo este con igual valentia, y fidelidad, que no permitiria su entrada menos que hasta derramar la última gota de sangre Christiana; bolvieron otra vez a las armas, cuya peléa duró mas de una hora, hasta que los Moros assaltaron el Castillo, y a espada en mano fueron desaloxados los Christianos, y, le dominaron los Moros.
El tio Enrique "El Florido", abanderat durant molts anys del Moros del Castell
Los disparos de unos, y otros se continuaron a sus tiempos en la Missa en la Plaza de la Iglesia, con el ruidoso estrépito, que resuenan 90. arcabuzes, a un tiempo pudiendo afirmar, sin hypérbole, que todo el tiempo de esse dia, duró el estruendo de la arcabuzeria: porque por la tarde, en la Solemne Procession, fueron todos los Soldados (añadiéndole muchos vezinos de la Villa de Alcoy) siempre disparando. En la Plaza del Olmo, hizieron arreglados repetidas Salvas ante la Imagen de San Joaquín, enarbolando las Vanderas, y dexándolas caer a los piés de dicha Imagen: despues en la Plaza, dicha del Castell, aviendo precedido otra Embaxada de parte de los Christianos al Moro Comandante del Castillo para su entrego y recobro, y oida su resistencia, se movió otra vez el Combate, hasta que vencidos los Moros, se recobraron los Christianos el Castillo: en la Procession, ivan todos los Soldados con bello, primoroso orden, midiendo sus piés, al compás de Pífanos y Caxas."
Són les festes majors. Els actes eclesiàstics que dediquem al nostre Patró, conjuguen amb els propis de les festes de Moros i Cristians, representats a Benilloba per les tres Files: "Moros del Castell", "Cristians de La Palmera" i "Moros del Raval".
El segon dissabte de Juliol s'inicia la festa amb l'acte de la Proclamació, on els membres de les "files", acompanyats per la Banda de Música, desfilen pels carrers del poble, anunciant que a partir d'eixe dia comencen les festes.
· 14 d'Agost: Nit de l'Olla – L'Entrada de Bandes, a les huit de la vesprada, marca l'inici dels quatre dies grans de la festa. Desfilen pel poble les Filaes amb la seua Banda de Música i l'Ajuntament amb la Filharmònica Benillobense. A continuació els festers acudixen a sopar a les respectives seus. A les dotze de la nit, comença l'acte que caracteritza les festes: la Nit de l'Olla. Es tracta d'una desfilada humorística protagonitzada pels festers, acte que ha donat a conèixer Benilloba a tota la comarca i on rebem la visita de molta gent.
El Castell, un dels protagonistes principals de la festa
Pregó de la Festa 2003
Entrada Bandes 2003
Nit de l'Olla 2003 (referència a Alonso)
· 15 d'Agost: Dia de l'entrada - Diana a les set del matí. A les set de la vesprada té lloc l'entrada de Moros i Cristians, des dels Pinets fins a la Plaça del Castell.
Diana 2003
Entrada 2003 (boato Capità)
· 16 d'Agost: Dia de Sant Xotxim - Diana a les huit del matí. Este és el dia principal dels actes en honor del Patró. A les dotze, Missa Major amb representació de les autoritats municipals i dels festers, amb els seus càrrecs. A la vesprada, Processó amb les imatges de Santa Anna, Mare de Déu dels Dolores i Sant Xotxim, cada un portat per una "Filà". Per a finalitzar, després de cantar l'himne, es dispara un castell de focs d'artificials.
Missa 2003
Processó 2003
· 17 d'Agost: Dia de les Ambaixades - A el dotze del matí es representa l'Ambaixada Mora en la Plaça del Castell, on les tropes mores conquisten el castell de la vila. A la vesprada, és el bàndol Cristià el que reconquista la plaça.
Ambaixada Mora 2003
Ambaixada Cristiana 2003
· 18 d'Agost: Dia del Xiquet – Dia dedicat als xiquets, amb activitats en la piscina municipal. A la nit, sopar de "cabasset" i per a finalitzar les festes, es dispara un castell de focs.
Per calmar l'espera entre una festa i la següent, els festers tenen dos ocasions més per desfilar:
- Mig Any .- Com a altres pobles on es fan festes de Moros i Cristians, a Benilloba, se celebra el Mig Any, que és un cap de setmana festiu a mig camí entre les festes d'un any i les del següent.
Mig Any de 2005
- Fuera de Pasqua .- Tradicionalment es realitza el dissabte següent a la segona Pasqua, es a dir la Pentecosta.
Fuera de Pasqua 2005
Himne amb el qual s'acaben les Festes de Moros i Cristians