Des de fa ja anys, cada primavera se celebren les Trobades d'Escoles Valencianes. Aquestes trobades tenen per finalitat recolzar la tasca que porten els mestres que estan treballant en les línies en valencià, animar pares i alumnes a continuar educant-se en la nostra llengua i contribuir a la normalització del valencià. En definitiva, es tracta d'una festa que també serveix perquè uns reafirmen les seues conviccions i altres descobrisquen aquesta realitat educativa. Cada any, la trobada es celebra a un del pobles de la comarca en qüestió (se celebra una trobada a cada comarca per la mateixa època, però no necessàriament el mateix dia)

El 15 de maig de 1999 es va celebrar a Benilloba la XII Trobada d'Escoles Valencianes corresponent a la comarca de l'Alcoià-Comptat. L'elecció del lloc havia estat feta dos anys abans i la responsabilitat de l'organització, com a conseqüència d'una reunió liderada per la Coordinadora Alcoià-Comptat pel Valencià, va recaure en l'Associació de pares d'alumnes i amics i professorat del Col·legi Públic Comarcal "Verge dels Dolors" de Benilloba i P.A.E.P. Serrela (Penàguila, Gorga, Alcoleja i Balones)

Exterior del díptic anunciador

Interior del díptic

Col·legi Públic Comarcal "Verge dels Dolors" de Benilloba

Encara que, com sempre passa en aquestos casos, el pes del treball va descansar més en determinades persones, tot el poble va col·laborar en l'organització de la Trobada. Es pot dir en justícia que va ser un èxit de Benilloba, que va donar una lliçó inoblidable de solidaritat i conscienciació.

Cartell del concurs de dissenys

La preparació, les exposicions, la fireta, els tallers, la infrastructura i moltísimes altres activitats que es van dur a terme, van suposar la mobilització de gran part del poble, que va col·laborar amb entusiasme.

Cartell anunciador de la Trobada

Descobriment placa commemorativa

Disseny de les rajoletes commemoratives

Danses al pati del Col·legi

Actuació de grup gimnàstic de la tercera edat

Jugadors de pilota al Dau de la Plaça

Nombrós públic va participar en totes les activitats

Globus aerostàtic

La cloenda de la Trobada va córrer a càrrec de la Colla Dimonis de Sant Rafel d'Ontinyent. Com a conseqüència, va sorgir l'idea de fer un Correfocs organitzat per gent del poble, per a substituir la tradicional "cordà". Aquesta idea va ser recolzada tant per l'ajuntament com per molta altra gent, que van encoratjar als promotors a tirar endavant amb aquesta idea. Això va dur a que aquesta nova colla de Dimonis formalitzara i legalitzara les seues actuacions.

Diploma commemoratiu

Crònica realitzada per la Federació d'Escoles Valencianes:

LA TROBADA MÉS LLARGA

Aquesta ha estat, sens dubte, la Trobada més llarga del País. Començava matinera a les onze i mitja, plena de sol, per acabar més tard de les dues de la matinada envoltada de l'olor de pólvora del correfocs i il·luminada, tènuement, per la blanca llum de la lluna.

Des del setembre, en què escoles, mares, pares i ajuntaments digueren que acceptaven el repte d'organitzar-la, fins al 15 de maig, el treball ha estat constant, alguna vegada angoixant, d'altres extenuant, amb pessics de nervis, amb pessics de rialles...

Una voluntat decidida i valenta ha estat sempre la tònica general de totes les persones que des de les seues possibilitats han treballat per fer possible la XIIa Trobada a l'Alcoià i el Comtat. Decidits i valents perquè eren conscients dels seus propis recursos en personal, infrastructura, economia... però la decisió i el compromís de voler fer pinya pel lema "Tots amics per la llengua" va fer possible una gran festa.

Una festa farcida d'activitats, on moltes i molts tenien el seu protagonisme: fer possible la Trobada. Sense la col·laboració de centenars de persones no hagueren hagut balls, ni mantons als balcons, ni exposicions, ni demostracions esportives, ni degustacions de gastronomia de la comarca, ni partides de pilota, ni una garbera de tallers, ni teatres, ni música, ni correfocs, ni xocolata, ni coca, ni refrescos... ni milers de cares contentes agraint, per damunt de tot, l'esforç de les persones que han estat pendents permanentment de cada detall i que rebien moltíssimes felicitacions per la tasca duta a terme.

La unió dels dotze ajuntaments directament implicats i la de les escoles, especialment la de Benilloba, amfitriona consensuada, ha estat, junt al suport de la Coordinadora i altres ajuntaments i entitats de les comarques, la clau de l'èxit. Una huitantena llarga (i sempre en falten!) de col·laboradors omplien tota una cara del díptic. Molts detalls i anècdotes que podríem resumir en les paraules incloses en la lletra de la cançó de la Trobada i que cantàrem assíduament: