MORT D'UN REPUBLICÀ DE BENILLOBA

Al Desembre de 1938, la prestigiosa revista britànica Picture Post va publicar un ampli article amb fotografies de la guerra civil espanyola, realitzades per Robert Capa, i el va proclamar com "el millor fotògraf de guerra del món".

 Robert Capa, que s'havia convertit en exiliat polític als dèsset anys, per la seua participació en manifestacions i protestes contra el règim hongarés, es deia realment Endre Friedmann i havia nascut a Budapest en 1913. La seua nóvia Gerda Tare i ell mateix van inventar el nom de Robert Capa, el d'un suposat fotògraf famós. Ací va començar el seu èxit, no sense moments de tensió quan el van acusar d'utilitzar un nom semblant al del cineasta Frank Capra. Però prompte es va oblidar el tema i se li va començar a dir "Roberto".

Capa i Gerda a París en 1935 

 A més de documentar la guerra civil espanyola, Capa va estar en Xina en 1938 per a fotografiar la resistència a la invasió japonesa, més tard va estar a Europa en la Segona Guerra Mundial (1941-1945), en la primera guerra entre àrabs i israelians (1948) i en la guerra d'Indoxina (1954). Capa va morir als 40 anys en el delta del Riu Roig el 25 de maig de 1954 al xafar una mina.

Última foto de Capa, minuts abans de morir

Capa va vindre a Espanya per a fotografiar la resistència republicana a la rebel·lió del general Franco, en una guerra civil que anava a portar mort, horror, soledat, fam, misèria i desolació i una ferida que s'obriria per a molt de temps. Els reflexos d'eixos fets, les conseqüències en les persones i en la societat, sobretot en el bàndol que ell va elegir, queden representades en les seues imatges fixes, a través de la seua càmera Leica que mirava per a captar una situació i que serviria de via d'informació del que allí estava ocorrent.

                   Bombardeig de Bilbao                                                                 Brigades Internacionals

  Lluita als carrers de Barcelona el 19-7-36                                     Marxa al exili en 1939

Lluita a la Ciutat Universitaria

                                                      Soldat armat                                         Milicià amb la seua familia

Capa i la seua companya Gerda (que moriria en 1937 xafada per un tanc espanyol) s'havien unit en 1936 a una columna de 300 milicians d'Alcoi que s'havien desplaçat cap a Còrdova a fer front a les tropes del general Mola. Ací va prendre Capa la més famosa de totes les seues fotografies, potser la millor fotografia de guerra mai feta: la del milicià de la República Espanyola que acaba de rebre un tir, a punt de desplomar-se, perdut l'equilibri i amb el fusell encara en la mà. Esta impressionant foto marca el naixement de la fotografia compromesa que inspirarà en avant a molts reporters.

Federico Borrell en el moment de rebre el tir

No obstant, durant molt de temps van sorgir dubtes respecte a la fiabilitat d'este document. Un rumor malintencionat insinuava que havia sigut un muntatge. Esta controvèrsia va quedar definitivament aclarida a favor de Capa gràcies al descobriment de la identitat de l'home que apareix en la fotografia: es tracta de Federico Borrell García, que va caure mort en Cerro Muriano, prop de Còrdova, el 5 de Setembre de 1936.

 Federico Borrell caent en terra mort

L'alcoià Mario Brotons, que també va participar en aquella batalla, ha demostrat que el milicià és Tanya, nom amb què era conegut Federico Borrell García, i que, encara que veí d'Alcoi, havia nascut a Benilloba, en el Carrer Sant Miquel número 1, el 3 de Gener de 1912, fill de Vicente Borrell Casanova i Maria García Ripoll. Tenia, doncs, 24 anys quan va morir i va ser immortalitzat per la camera de Robert Capa.

Partida de Naixement de Federico Borrell