Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i els dolors, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. Els tocs interpretats indicaràn les possibilitats sonores i comunicatives de l'instrument posat al servei de la comunitat:

Batallades o Toc d'oració

Per marcar les parts de la jornada

Dominica morada

Per als diumenges d'Advent i de Quaresma

Repic de benedicció

Per a les festes i processons menors

Toc de festa major

Per a les misses de les festes grans

Toc de mort simple

Per als difunts individuals, en els que els drings finals marcaran el sexe del difunts: un toc per als homes i dos per a les dones.

Toc de mort general

Per als tocs de mort col·lectius

Vols de campanes

Diverses maneres de voltejar-les, segons l'efemèride.

Toc de tancar les muralles i d'ànimes

Per marcar l'inici de la nit.

No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

En la mecanització de les campanes s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

Es de suposar que des d'un principi, l'església de Benilloba comptava amb alguna campana per anunciar les festivitats i convocar els fidels als actes litúrgics.

Amb la construcció del temple en el segle XVIII, la seua torre seria dotada de campanes con és costum al mon cristià.

1819 .- 10 de Juliol .- Es va trencar la campana que mira a l'est i va caure a la plaça, no desportellant-se ni causant danys personals. Al dia següent va ser portada al mestre de Benisoda per a reparar-la.

1819 .- 1 d'Agost .- Torna a instal·lar-se la campana, que havia quedat com a nova, beneint-la amb el nom de Bàrbara (nom que ja tenia)

1954 .- Unes noves campanes, que reemplaçaran tres de les anteriors, són beneïdes per l'Arquebisbe Titular de Methynna, Emilio Lissón Chaves, sent alcalde de Benilloba Joaquin Guillem Herrero i cura rector D. Alberto Caselles.

      

En 2005 les campanes de Benilloba van ser desconnectades del rellotge del campanar i els seus tocs horaris van ser substituïts per una grabació que sona a través d'altaveus col·locats a dalt de l'Ajuntament. A partir de eixe moment, la seua veu no més servix que per a convocar als fidels als actes litúrgics o per anunciar les defuncions.

Rellotge monumental

Els rellotges monumentals són, potser, l'element patrimonial en més greu perill dels campanars. Poc a poc va tornant l’interès per les campanes antigues, les instal·lacions tradicionals i els tocs manuals. Els rellotges, però, són sovint substituïts per ordinadors, uns mecanismes aparentment més fiables, però de molt curta vida.

El rellotge conservat en el campanar de l’església de Benilloba forma part del inventari d'un patrimoni industrial i històric en greu perill de conservació i desaparició.  Els seus tocs han marcat el ritme de la vida del poble durant moltes generacions. En l'actualitat, com ja hem dit, el toc de les seus hores no són anunciats per les campanes, sinó per una grabació.

 

Maquinaria del rellotge

Contrapès

Campana a contrallum

Vistes des del campanar

Campana nevada 1er gener 2005

Inventari de campanes

Nativitat - BENILLOBA (COMUNITAT VALENCIANA)

Torre	Nativitat
Població	BENILLOBA
Ubicació campanes
Fitxes de les campanes

Localització	Campana	Fonedor	any	diàmetre	pes
Sala de campanes	Stmo. Cristo de la Fe (1)	ROSES (ATZENETA D´ALBAIDA)	1954	45	53
Sala de campanes	Sta. Bàrbera (2)		1819	72	216
Sala de campanes	Joaquina (3)	ROSES (ATZENETA D´ALBAIDA)	1954	80	296
Sala de campanes	Maria del Consuelo (4)	ROSES (ATZENETA D´ALBAIDA)	1954	95	496

Stmo. Cristo de la Fe (1)

Nom campana	Stmo. Cristo de la Fe (1)
Localització	Sala de campanes
Diàmetre	45
Altura bronze	37
Vora	4
Pes aproximat	53
Fonedor	ROSES (ATZENETA D´ALBAIDA)
Any fosa	1954
Epigrafia terç	T: (incís) A EXPENSAS DE D. EDUARDO GARCIA Y D. MARIA PASCUAL ; M: (00) creu amb relleus de passió, (03) marca de fàbrica, ROSES ADZANETA, (06) relleu Crist, (09)relleu flor ; M.P.: CAMPANA DEL SANTISIMO CRISTO DE LA FE + BENILLOBA AÑO 1954
Truja	Truja de ferro de Roses, rovellada.
Estat de conservació	Bon estat, badall antic.
Mecanismes per tocar	(03) motor de vol continu, (09) electromall .
Valoració	Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals

Sta. Bàrbera (2)

Nom campana	Sta. Bàrbera (2)
Localització	Sala de campanes
Diàmetre	72
Altura bronze	64
Vora	7
Pes aproximat	216
Any fosa	1819
Epigrafia terç	T: SANTA + BARBARA + AÑO + DE 1819 ; M: (06) creu, mal orientada.
Truja	Truja de ferro de S. Manclús, rovellada.
Estat de conservació	Bon estat, badall modern sense soquet.
Mecanismes per tocar	(03) motor de vol continu, (09) electromall, mes una maça mecànica de hores sense ús.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals

Joaquina (3)

Nom campana	Joaquina (3)
Localització	Sala de campanes
Diàmetre	80
Altura bronze	72
Vora	9
Pes aproximat	296
Fonedor	ROSES (ATZENETA D´ALBAIDA)
Any fosa	1954
Epigrafia terç	T: (00) JOAQUINA / A EXPENSAS DEL PUEBLO ; M: (00) marca de fàbrica, ROSES ADZANETA , (03) relleu Sta. Maria, (06) creu , mal orientada, (09) medalló amb creu ; M.P.: (00) BENILLOBA AÑO 1954
Truja	Truja de ferro de Roses, rovellada.
Estat de conservació	Bon estat, badall antic sense soquet.
Mecanismes per tocar	(03) motor de vol continu , (09) electromall.
Valoració	Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals

Maria del Consuelo (4)

Nom campana	Maria del Consuelo (4)
Localització	Sala de campanes
Diàmetre	95
Altura bronze	80
Vora	10
Pes aproximat	496
Fonedor	ROSES (ATZENETA D´ALBAIDA)
Any fosa	1954
Epigrafia terç	T: MARIA DEL CONSUELO / AUMENTADA Y FUNDIDA POR D. CASTRO BARRACHINA EN 1884 ; M: (00) marca de fàbrica , ROSES ADZANETA, (03) relleu Mare de Déu , (06) creu, (09) medalló amb creu , M:P:: Y REFUNDIDA POR SUS DESCENDIENTES LOS ESPOSOS DON PEDRO PUCHOL PUIG Y DOÑA CONSUELO BARRACHINA MACH / BENILLOBA 1954
Truja	Truja de ferro de Roses, rovellada.
Estat de conservació	Bon estat, badall modern sense soquet.
Mecanismes per tocar	(09) motor de vol continu, (03) electromall .
Valoració	Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals
Notes	mal orientada (creu cap a dins)

Marques del fonedor

La fundició d'una campana és un

treball molt especialitzat i delicat

Figuera que durant molts anys va conviure amb les campanes, adornant

 el cim del campanar i que rebrotava cada volta que es tallava

El mal que la figuera començava a fer-li al campanar, va fer necessària

una actuació important de restauració en 1992-93

Aspecte del campanar restaurat