Exposició de fotos d'Ovidi Montllor

A les 8 de la vesprada, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre l'Ovidi Montllor, coincidint en el 10è aniversari de la seua mort. Després d'unes breus paraules de la senyora alcaldessa, va parlar Josep Fuster, president del Club d'Amics de l'Unesco i autor de les fotos i Josep Mª Gadea, professor de l'EPSA i col·laborador en la difusió de l'obra de l'Ovidi Montllor.

Manifest

El dia 9 d'Octubre, la Primer Tinent d'Alcalde Iolanda Campos va llegir un manifest des del balcó de l'ajuntament. A continuació, l'alcaldessa va llegir la poesia de Vicent Andrés Estellés, acabant-se l'acte escoltant la Moixaranga interpretada per un grup de dolçainers i tabalets.

MANIFEST DEL 9 D'OCTUBRE

Benilloberes i benillobers:

Tal dia com hui, de l'any 1238, el rei Jaume I el Conqueridor entrava a la ciutat de València, que fins aleshores havia estat sota domini sarraí. Així, s'iniciava un nou camí per a tots els valencians: una nova llengua, unes noves institucions, lleis... forjaven una nova identitat nacional.

Des d'aleshores, els valencians hem passat per èpoques d'esplendor, de decadència, de repressió i de recuperació de les nostres llibertats individuals i com a poble. Celebrar el 9 d'Octubre de manera festiva, orgullosos de ser un poble més entre tants, no ens lleva reflexionar cada any com està el pals i les persones que l'habitem, sense oblidar qui som i reivindicant com volem ser, sense renunciar a cap dret.

Estimar el pals vol dir gaudir-lo, però també detectar allò que no hi va bé i ens preocupa. Els valencians som oberts i hospitalaris, sabem acollir i conviure; per això es urgent adoptar mesures efectives que permeten als immigrants trobar-se com a casa sense deixar de ser valencians: plans d'acollida municipal...

Perquè estimem la nostra terra i volem un futur sostenible de veritat, ens preocupa la gestió dels recursos naturals: l'aigua, els boscos, el litoral, els paratges naturals, etc. Només amb voluntat de preservar el territori podrem pensar en un pals habitable per a tothom, sense privilegiar ni privatitzar car recurs que per dret ha de ser públic: la salut, l'educació, la vivenda...

Perquè estimem la nostra llengua, el valencià, defensem la seua unitat i que hi haja propostes que la promocionen i la protegisquen eficaçment: requisit lingüístic per a tota la funció pública, televisió i premsa en valencià en tot el sistema educatiu... i que no s'use mai més com a motiu d'enfrontament inútil, que l'únic que fa és debilitar-la més.

Som un poble divers i plural que ha lluitat des de sempre per les llibertats i la democràcia. Mantenir-la viva és una tasca comuna que reclama la participació de totes les valencianes i valencians. Per això, denunciem que mentre a la resta de comunitats autònomes per a obtindre representació parlamentaria no més cal un 3 % de vots, al País Valencià la quota és del 5 %. Aquesta injustícia ha de quedar eliminada en reformar el nostre Estatut d'Autonomia.

Tot això i més serà possible si com a benillobers continuem sent i sentint el nostre poble, el nostre País, tal i com ho deia Vicent Andrés estellés amb aquestes paraules:

Cercavila

A continuació es va iniciar un cercavila des de la Plaça de l'Església en la que van participar una colla de dolçainers i un grup de camallargs, nans i gegants, seguits de tots els xiquets que van voler i de molts adults que es van afegir. Un espectacle molt agradable.

Concurs de paelles

A migdia es va celebrar el concurs de paelles. La participació va ser tan nombrosa, més de 30 paelles en total, que va superar totes les previsions. Les paelles es van fer al darrere de les escoles, on la calor que va fer eixe matí i la que donaven les fogueres va augmentar el mèrit dels cuiners i cuineres.

No va ser fàcil per al jurat determinar un guanyador del concurs, per la qualitat de les paelles, però al final li el van donar a l'elaborada per la colla de Càritas.

Després, els assistents es van menjar les paelles a l'ombra de les moreres, on s'havien preparat taules i cadires.

La gent estava tan a gust que la festa es va allargar fins a la nit, acabant en un xicotet castell de foca artificials.

Crónica de Mari Carmen Reig del día després:

Èxit total en la celebració del 9 d’octubre.
El dissabte es fa fer una partida de pilota valenciana a la plaça de l’Omet, feia molts de temps que no es veia una partida a la plaça, cal destacar l’afluència de públic tant jove com de gent major que recordaven en aquell moment les partides que feien a la seua joventut.
També es va inaugurar el dissabte per la vesprada l’exposició “Ovidi Montllor”.
El dia gran fou sense cap dubte el mateix dia 9, començà el gran dia amb la lectura del Manifest per part de la regidora de Cultura, Iolanda Campos i la lectura de la poesia de Vicent Andrés Estellés “Assumiràs la veu del poble” per part de l’alcaldessa. Al finalitzar la lectura, el grup de dolçainers van tocar la Mutxaranga i arrancà així un magnífic passacarrers de nans i gegants on tota la gent del poble es va divertir i va participar, la volta que van fer fou la de processó exceptuant que en conpte del carrer Colon van passar pel carrer Jaume I, on es va tirar una caixeta de coets d’aquests que a l’explotar tiren paperets. En acabar el passacarrers, tot el món a les escoles velles on començava el concurs de paelles........
EXIT TOTAL, 28 paelles entraven a concurs, la qual cosa vol dir, que fent una mitja de 12 persones per paella i vos assegure que no hi havia cap que sols foren 12, eren per paella molts més, fan un total de 336 persones. (més real seria dir que eren quasi 400 les persones que allí estàvem). L’ambient fou fantàstic, tot el món amb sana competència anava de paella en paella dient...”Uff, la nostra molt millor....”, jajjajaj. Bé cal dir que va participar tot el món, hi havien tant paelles fetes per xiquets ,com paelles fetes per expertes cuineres.
Després de deliberar, el jurat format per cuiners de gran prestigi al poble: Mari per el Casino, Borja per la Ponde, Chelo la Madrileña, i Ángel, van decidir que la millor paella era la del grup de Caritas...bé jo no compartix de cap manera eixa decisió perquè sense dubte, la millor paella era la que jo estava.....jajajajaja.
Després de dinar i acompanyades per guitarres tot el món es va arrancar a cantar i a ballar... micro en mà, vam animar a que tota la gent participara de divertits balls (agraïment especial per a les mestres d’infantil), i així ho van fer tant xiquets com grans, allí estàvem tots junts ballant i cantant fins les huit de la vesprada, quan es va tirar una cortina lluminosa i unes caixetes xineses per a finalitzar així un dia de festa, de germanor, d’harmonia i de molta alegria per a tot un poble, que una vegada més va demostrar que està viu i amb ganes de fer coses.
Enhorabona a tots els participants i moltes gràcies pel dia tant bo que ahir en vau fer passar, en especial i perdoneu-me, a “Kiko i las Veneno”, que com sempre i per a donar-li la raó a algun d’eixos que escriuen al fòrum baix pseudònim van ser les reines de les vedettes.....fantàstic fou el repertori de cançons que duien i també les noves composicions que en aquell moment i fen mostra d’un gran talent...jajaja, foren capaces de compondre per a tal ocasió. OLE, OLE I OLE.......