Per a commemorar l'entrada de Jaume I en la ciutat de València el 9 d'Octubre de 1238, fet transcendental per al naixement del Regne de València, amb el qual vam quedar incorporats a Europa i a la Cristiandat, i com ja comença a ser tradicional a Benilloba, es va voler celebrar amb divers actes.

Correllengua

El Correllengua va arribar a Benilloba el dissapte 8 d'octubre. L'acte, que va estar organitzat pel professorat del Centre Públic Comarcal "Verge dels Dolors", es va iniciar amb la eixida del cole i va recórrer els carrers del poble. Davant, anava la Flama de la Llengua. Li seguia un drac format per cap de cartó i túnel de tela sobre arcs, que eren portats pels xiquets . Tancava la comitiva la resta de xiquets tots acompanyats pels seus mestres, d'alguns pares i mares i un grup de dolçainers. Una xiqueta va llegir el Manifest i al tornar a l'escola els dolçainers va tocar "La Moixaranga" i els mestres van organitzar uns tallers per als xiquets i es va acabar amb un berenaret a base d'orxata i fartons.

Manifest del Correllengua 2010

Dia 9 d'Octubre - Manifest i Cercavila

Des del balcó de l'Ajuntament es va llegir el manifest que reproduïm a continuació i es va interpretar La Moixaranga. A continuació, el grup de dolçainers va efectuar un cercavila per tot el poble, seguits de xiquets i públic en general, tocant cançons típiques a la plaça l'Església, plaça l'Omet, carrer Jaume I i davant les antigues escoles on van tocar de nou La Moixaranga.

Bon dia benillobers i benilloberes,

Benvinguts a la festa del 9 d’octubre, la nostra festa, la festa de tots els valencians.

Estem ací per commemorar que un 9 d’octubre com hui, ara fa uns 800 anys, el rei Jaume I entrava vencedor a la ciutat de València, després d’haver-la assetjat durant mesos.

Les cròniques ens expliquem que el rei es passejava satisfet pels nous dominis i es delectava amb els jardins, les abundoses hortes i el deliciós solet del mes d’octubre, però no ens informen si també es mirava recelós els nuvolets que apareixen per llevant, inofensius com cotó en pèl, però ai! que ara es temporada de gota freda i ací, ja ho diu la cançó: “al meu país la pluja no sap ploure!”.

Amb la ciutat de València al seu poder, Jaume I, encara que tenia pensat arribar molt més al sud, fins a Biar, passant per Benilloba, evidentment, va creure que era el moment de donar forma a tot aquell grapat de terres que havia anat conquerint des de Morella i Peníscola fins a l’horta de València i les va convertir en el Regne de València.

I és això el que commemorem hui, que un dia 9 d’octubre, amb alerta per gota freda o no, d’ara fa uns 800 anys, es va produir el naixement del nostre poble, el valencià.

Ara bé, segur que alguns esteu pensant: Tot això queda molt lluny! 800 anys són 8 segles! Ara tenim TDT, Internet, vols barats i GPS i el que cal és ser multicultural, que ningú no sap què vol dir això de ser valencià.

Ens han fet creure que parlant anglès, celebrant el Halloween, demanant regals al Pare Noel i menjant pizza serem millors persones, arribarem més lluny, podrem moure’ns pel món sense problemes, tots serem igual i la humanitat s’entendrà millor.

D’això res! Totes les aportacions que ens facen les altres cultures ens enriquiran sempre que les afegim a la nostra, però si ens quedem sense els nostres referents, perdrem les arrels i ja no serem ningú.

Hui celebrem que ens agrada la perereta, les marxes mores, una dotzena de notes a la dolçaina, uns timbals, la pólvora, les bajoques farcides, l’olleta i la pericana, que el patge ens puge els regals pel balcó, la torrà del dia de Sant Vicent, comprar torró a la Fira de Tots Sants, anar al Salt a menjar-nos la mona, la mentireta, les magdalenes de Rosario, el rollets de Maria, el café a l’arrabal, la tertúlia als cristians, la cerveseta baix les moreres dels vells, el sopar a la Ponde, en resum: que som valencians, som el poble valencià,  valencians de Benilloba que hui celebrem la festa amb un dinar de germanor fent les paelles.

I ara, que comence la festa amb eixes notes de dolçaina.