Dia 9 d'Octubre - Manifest i
Cercavila
Per commemorar l'entrada de Jaume I en
la ciutat de València el 9 d'Octubre de 1238, fet transcendental per al
naixement del Regne de València, amb el qual vam quedar incorporats a Europa i
a la Cristiandat, i com ja comença
a ser tradicional a Benilloba, es va voler
celebrar amb divers actes.
Des del balcó de
l'Ajuntament es va llegir el manifest que reproduïm a continuació i es va
interpretar La Moixaranga.
A continuació, l'ajuntament va voler
reconèixer públicament la tasca del equip d'esta web en favor del poble,
fent-nos entrega d'un diploma.
Tot seguit, el grup de dolçainers va efectuar un cercavila per tot el poble,
seguits de xiquets i públic en general, tocant cançons típiques a la plaça
l'Església, plaça l'Omet, carrer Jaume I (on es va botar foc una traca) i
davant les antigues escoles on van tocar de nou La Moixaranga.
Bon dia, benillobers i
benilloberes,
Ja tornem a estar a la
plaça un any més per commemorar el dia 9 d’octubre, el dia dels valencians, el
dia que Jaume I va entrar a la ciutat de València i va decidir que totes
aquelles terres que havia conquerit havien de formar un regne, el nostre, el
Regne de València.
Aquella decisió, que era
aparentment un tràmit, una decisió administrativa, una manera d’organitzar i
governar el nou territori de la Corona d’Aragó, va tindre com a conseqüència
el naixement del poble valencià. I cada 9 d’octubre ho celebrem.
Però hui, nosaltres
celebrem més coses. Commemorem el 400 aniversari de la Carta Pobla. Commemorem
que fa 400 anys que som un poble, el millor poble, Benilloba.
I sobretot celebrem que
ens agrada, que estem orgullosos de ser benillobers i
benilloberes.
Fa 400 anys, ací mateix,
a l’església, persones que es deien Agulló, Ripoll, Mira, Navarro, Guillém,
Martínez, Bernabeu, Pujom, Matarredona, Monerris, Pérez, Nadal Torregrosa,
Picó, Montó, Monsó, Pastor, Ivorra, Orta, Colomina, Llinares, Aracil, Boronat,
Campo, Mas, Esteve, Botella, Ricart, Llorens i Doménech es van reunir per
pactar els seus drets i deures amb el comte d’Aranda, senyor de les
terres.
Quatre segles després ens
hem reunit a la mateixa plaça gent que continua dient-se igual que aquells
primers repobladors, que en
definitiva no eren altres que els nostres avantpassats que, generació rere
generació ens han transmès no només les terres i les cases, també els oficis,
les tradicions, la llengua i, sobretot, l’estima per Benilloba.
Des d’aquella tardor de
1611 han passat moltes coses. Hem tingut plagues, pestes, guerres, revoltes,
revolucions industrials i polítiques, crisis i moments d’expansió, i a tot hem
sobreviscut. Hem sigut pioners en la indústria tèxtil, hem enviat els nostres
subhastadors a vendre pel món. Sempre hem sigut un poble de valents,
d’emprenedors, i devem continuar sent-ho.
En definitiva, que si
després de quatre-cents anys, els descendents d’aquella gent que va vindre
buscant noves oportunitats i una vida millor encara estem ací, deu ser que el
nostre poble val la pena, o no??
Però ara Benilloba
necessita una miqueta (molta) autoestima. La qualitat de vida que ofereix el
nostre poble no es troba en qualsevol lloc. La gent de les ciutats fa
escapades a les cases rurals per poder viure, encara que siga unes hores, com
nosaltres podem viure tot l’any.
El paisatge que tenim,
vos heu fixat en la impressió que fa Benilloba, venint de Cocentaina, amb els
xops verdíssims, o groguíssims, segons el temps, vora el pont, el Frainos
envoltant el poble, i la Serrella, darrere, fent de fons?
A voltes necessitem parar
un moment i fixar-nos en el que tenim davant dels ulls tots els dies per a
poder apreciar-ho bé, perquè hi ha coses que de tant mirar-les acaben no
veient-les.
Últimament als
benillobers i benilloberes ens fa falta recordar que ací es viu molt bé. Tenim
tots els serveis bàsics sense eixir del poble. Quants pobles de 1000
habitants, o 842, poden dir que tenen secundària, i centre de salut obert les
24 hores del dia? I el que no hi ha en Benilloba, ho tenim a deu minuts Alcoi,
Cocentaina, o poc més de tres quarts d’hora a Alacant o València, que en les
carreteres de hui en dia està tot a un tir de pedra.
Però a banda de ser un
poble bonic i ben dotat, el que fa que ací es visca tant bé son els seus
habitants. La gent de Benilloba té un caràcter obert i acollidor. Ens agrada
la festa, ens agrada molt la festa (si no, penseu com van anar les danses de
la setmana passada), i ens agrada la vida de carrer (les converses al forn i
al mercat, els cafés a les Moreres en estiu i a les filades o la Ponde en
hivern, les partides de cotos), però no som gent impertinent, sempre hem
respectat les diverses maneres de viure de la gent.
Ací ens coneixem tots.
Grans i menuts poden anar tranquil·lament pel poble amb la tranquil·litat que
si tenen cap problema, sempre hi haurà algú disposat a ajudar-los i tornar-los
a casa. És a dir la combinació justa entre la solidaritat dels veïns i el
respecte a la intimitat. La llibertat de poder fer la teua i no sentir-te mai
a soles.
En resum, que a Benilloba
es viu molt bé.
Ara bé, No tots tenen la
mateixa sort que nosaltres. Hi ha qui necessita trobar un lloc al món.
Nosaltres el tenim, no ho oblidem!
(Autora: Llúcia
Casanova)
I la veritat és que serà
prou difícil oblidar-se’n gràcies a persones que desinteressadament fan una
labor molt important en aquest sentit, donant a conèixer el nostre poble a reu
del món.
Com ja sabeu, commemorem
el naixement del nostre poble, gràcies a que hi ha un document que així ho
atestigua, les nostres generacions venidores ho tindran molt més fàcil,
gaudiran d’una amplia documentació gràfica gràcies a l’esforç i dedicació de
Cèlia, Ritxard i Rafa, és per això que hui davant de tot el poble volem
lliurar-los aquests reconeixement. Moltes gràcies.
Jornada
de les paelles
Com comença a ser tradicional, es va aprofitar la
festa del 9 d’Octubre per organitzar una jornada de germanor, en la que cada
colla d’amics va fer una paella, corrent a càrrec de l'Ajuntament la
llenya.
