A voltes, de forma conscient o inconscient, determinades accions de ciutadans anònims permeten recuperar per a la història moments i detalls que d’altra forma s'hagueren perdut amb el pas del temps. Això és el que ha passat amb la fotografia. Fotos fetes en un determinat moment i guardades durant anys en caixes de cartró o metàl·liques, ens permeten, al cap de dècades, descobrir fets històrics oblidats o ignorats. Aquesta pàgina ha estat possible gràcies a que una persona, ara fa casi un segle, va tindre la previsió de guardar les fotos que trobareu a continuació i, a més, d’anotar al darrere de què es tractava. Eixa persona és la mereixedora de tot el mèrit d’aquest treball.

El 10 d'Agost 1932, en el marc d'una situació generalitzada de creixent crispació política i social a tota Espanya, el general Sanjurjo, confabulat amb altres elements polítics i militars que volien fer caure el govern d’Azaña, es va revoltar contra el poder constitucional de la II República. A Madrid, els insurrectes van ser ràpidament neutralitzats pels Guàrdies d'Assalt lleials al govern. Per altra part, encara que esta revolta va triomfar en un principi a Sevilla, finalment van haver molts militars que no la van secundar i l’assonada va fracassar, essent detinguts Sanjurjo i altres responsables.

Passats uns dies, i tal com estava fent-se a altres llocs d’Espanya, el 15 d'Agost de 1932 es va efectuar una manifestació a Benilloba per protestar per d'intent de colp d'estat antirepublicà del general Sanjurjo. El poble va desfilar baixant pel carrer de La Libertad fins a la Plaça de La Constitución.

El fotògraf ens ha deixat constància de diversos moments d’esta manifestació, junt als detalls que podem apreciar del estat de les cases i dels carrers, indumentària dels veïns, estat de l’ajuntament, etc.

Una altra informació complementaria que ens ha transmès la previsió de esta persona ha estat la dels noms del carrers. És natural, encara que no massa assenyat, vistos els canvis històrics, que els noms de les principals vies de cada poble o ciutat responguen a criteris ideològics. D’eixa forma, en temps de la República places i carrers van rebre el nom de diverses personalitats o circumstàncies relatives al moment de fervor republicà i de llibertat que es vivia. En concret, el nostre previsor informador ens parla del carrer de La Libertad (actual carrer Sant Cristòfol) i de la Plaça de La Constitución (actual Plaça de l'Església)